Comunitat d'aprenentatge

Una comunitat d'aprenentatge comparteix una passió per alguna cosa.

Des del meu punt de vista, no es pot donar l'avenç en el grup si no existeix aquesta passió pel coneixement i la millora per part de tots els seus membres. Això significa que la participació ha de ser voluntària i ha d'esdesvenir significativa. En aquest sentit. durant les sesssions de Tutoria el docent aportarà procediments i estratègies que faran necessari que el grup-classe comparteixi un objectiu comú.

El docent no ha de gestionar coneixements de forma directa sinó que ha de posar a les persones de la comunitat (grup-classe) en condicions de fer-ho per elles mateixes. El professor/a ha de deixar espai per a la participació individual de tots els mebres i ha de promoure la participació de tots els integrants com a membres del grup. Això implicarà la necessitat de promoure dinàmiques grupals que permetin sempre un espai inicial de reflexió individual abans de passar al treball en grup. Amb tot, s'ha de tenir en compte que la comunicació entre els membres del grup ha de ser fluïda i ha de fomentar el vesant interpersonal.

Per tant, m'atreveixo a afirmar que la comunitat d'aprenentatge no és simplement una comunitat d'interessos sinó que es tracta d'una comunitat involucrada en una "cosa" i que es basa en la pràctica reflexiva cap a l'aprenentatge reflexiu.

Aprenentatge reflexiu

L'aprenentatge reflexiu és una metodologia que ajuda a la persona en formació a construir coneixement nou i competències noves a partir del seu coneixement i les seves experiències prèvies i això mitjançant la interacció amb altres individus. Es basa en la idea que cognició, interacció i aprenentatge estan estretament relacionats. És mitjançant la interacció social que els individus desenvolupen els seus sabers (coneixements i competències); els sabers es co-construeixen. S'ha d'entendre, per tant, que es tracta d'una intervenció que vagi més enllà de la transmissió d'informació explícita. A part, és un aprenentatge que facilita l'accés als continguts teòrics adequats, sempre a partir de les necessitats que sorgeixin de la pràctica i de l'observació. El què és el mateix, de la pràctica a la teoria.

L'aprenentatge reflexiu es basa en una visió constructiva de l'aprenentatge (Freudentahl, 1991), segons el qual el coneixement ha de ser un coneixement creat pel mateix subjecte en formació i no un coneixement ja creat anteriorment per tercers i transmès per ells. És a dir, la persona que es forma ho fa donant significat a uns continguts, i no rebent aquests continguts ja impregnats de significat.

Des d'aquesta òptica, la formació es basa en la pràctica i el seu eix central el construeix un aprenentatge que parteix de l'experiència i la pràctica, i es du a terme a través de la reflexió sobre aquelles experiències. Per tant, l'experiència és el punt de partida per al desenvolupament professional. Durant el procés de reestructuració de l'experiència, a partir d'una reflexió sistemàtica, es poden crear vincles amb coneixements de tipus teòrics, però tenint sempre present que la naturalesa d'una teoria rellevant per a la pràctica és completament diferent de la del saber teòric en el sentit tradicional.

Autoestima

L'autoestima és l'avalució que cadascuó fa del concepte que té d'ell mateix. L'autoconcepte és la percepció d'un mateix, la visió que cadascú té de les pròpies habilitats, característiques i qualitats.

El desenvolupament de l'autoestima forma part del procés continu de la construcció personal. En el desenvolupament intervenen factors biològics (el propi temperament), socials (la informació sobre nosaltres que rebem dels altres) i emocionals (com filterm emocionalment la informació que rebem). Tot això genera un ventall de sentiments sobre un mateix que poder ser positius o negatius.

Conseqüències de tenir una autoestima alta:

Tenir una visió saludable d'un mateix.
Confiança en un mateix i en els altres.
Persones decidides, positives i assertives.
Prendre decisions lliures i responsables.
Defensa dels propis drets i les pròpies idees.
Es surt amb més èxit de les situacions difícils.
Un excés d'autoestima es pot convertir en arrogància.

Conseqüències de tenir una autoestima baixa:

No sap trobar aspectes d'ella mateixa dels quals sentir-se orgullosa.
Sensible a la informació negativa que els arriba sobre ells.
Prescindeixen de la informació positiva.
Sentiments d'insatisfacció i rebuig.
Són molt vulnerables.
Conductes compensatòries amb la finalitat de reduir el sofriment.
Sentiments d'odi i menyspreu que poden arribar a l'agressivitat.
Relació entre baixa autoestima i conducat antisocial.
Factor de risc per a la depressió.

Treball cooperatiu

Pràcticament tot el món està d'acord en que les interaccions socials que s'estableixen en el procés d'ensenyament-aprenentatge, tant entre l'alumnat com entre aquest i el professorat, jugen un paper clau en la construcció del coneixement. No obstant aquests dos tipus d'interaccions no es fomenten de la mateixa manera, ni amb la mateixa intensitat.

Normalment, es promouren sobretot els interaccions alumne/a-professor/a. No és tan corrent que es fomentin d'una manera explícita a l'aula, és a dir, les interaccions entre els propis alumnes. Més bé succeix el contrari. Només en comptades ocasions els i les alumnes treballen en comú i l'aprenentatge es considera bàsicament una funció estrictament individual. No obstant això, s'ha demostrat que quan un alumne/a interacciona amb un altre per a explicar allò que ha après, a més a més de desenvolupar habilitats comunicatives, es veu obligat a organitzar les seves idees, afinar el seu coneixement i és capaç de percebre les seves errades i buits. Aquests processos cognitius afavoreixen sens dubte el seu aprenentatge.

El treball cooperatiu és un terme genèric que es fa servir per referir-se a un grup de procediments d'ensenyament que parteixen de l'organització del grup classe en petits equips on els i les alumnes treballen conjuntament de forma coordinada per tal de resoldre les tasques acadèmiques i aprofundir en el seu aprenentatge. Es tracta d'una forma d'organitzar el grup classe i les tasques que s'hi realitzen de manera que els objectius dels components de cada equip estan estretament vinculats i cadascun d'ells només pot assolir els seus objectius si la resta aconsegueix assolir els seus.

Resolució de conflictes

S'entén per conflicte a la discrepància entre dos o més interessos simultanis que algunes vegades condueixen a un estat de tensió emocional responsable d'estats d'ansietat i de comportaments compulsius. El conflicte és inherent a les relacions humanes i a tots els grups.

És fonamental un ensenyament del diàleg com a via per resoldre conflictes. Exercitar una escolta activa sense judicis, crear un context que ajudi a les parts a amplicar la seva visió i perspectiva de l'altre, treballar l'autoestima, el reconeixement i el respecte de tots, crear un clima de confiança i inclusió de tots en el grup són algunes de les pautes que contribueixen al diàleg.

Els conflictes poden ser positius ja que formen part de la nostra vida i poden ser motor de canvi i de creixement personal.

Entenem la mediació escolar com una tècnica o un mètode per resoldre conflictes que suposa un tercer neutral que pugui ajudar a les persones implicades de forma cooperativa de tal manera que puguin resoldre el problema que els enfronta. EL clima de col·laboració ha de ser creat pel mediador.