Treball cooperatiu

Pràcticament tot el món està d'acord en que les interaccions socials que s'estableixen en el procés d'ensenyament-aprenentatge, tant entre l'alumnat com entre aquest i el professorat, jugen un paper clau en la construcció del coneixement. No obstant aquests dos tipus d'interaccions no es fomenten de la mateixa manera, ni amb la mateixa intensitat.

Normalment, es promouren sobretot els interaccions alumne/a-professor/a. No és tan corrent que es fomentin d'una manera explícita a l'aula, és a dir, les interaccions entre els propis alumnes. Més bé succeix el contrari. Només en comptades ocasions els i les alumnes treballen en comú i l'aprenentatge es considera bàsicament una funció estrictament individual. No obstant això, s'ha demostrat que quan un alumne/a interacciona amb un altre per a explicar allò que ha après, a més a més de desenvolupar habilitats comunicatives, es veu obligat a organitzar les seves idees, afinar el seu coneixement i és capaç de percebre les seves errades i buits. Aquests processos cognitius afavoreixen sens dubte el seu aprenentatge.

El treball cooperatiu és un terme genèric que es fa servir per referir-se a un grup de procediments d'ensenyament que parteixen de l'organització del grup classe en petits equips on els i les alumnes treballen conjuntament de forma coordinada per tal de resoldre les tasques acadèmiques i aprofundir en el seu aprenentatge. Es tracta d'una forma d'organitzar el grup classe i les tasques que s'hi realitzen de manera que els objectius dels components de cada equip estan estretament vinculats i cadascun d'ells només pot assolir els seus objectius si la resta aconsegueix assolir els seus.