L'aprenentatge reflexiu és una metodologia que ajuda a la persona en formació a construir coneixement nou i competències noves a partir del seu coneixement i les seves experiències prèvies i això mitjançant la interacció amb altres individus. Es basa en la idea que cognició, interacció i aprenentatge estan estretament relacionats. És mitjançant la interacció social que els individus desenvolupen els seus sabers (coneixements i competències); els sabers es co-construeixen. S'ha d'entendre, per tant, que es tracta d'una intervenció que vagi més enllà de la transmissió d'informació explícita. A part, és un aprenentatge que facilita l'accés als continguts teòrics adequats, sempre a partir de les necessitats que sorgeixin de la pràctica i de l'observació. El què és el mateix, de la pràctica a la teoria.
L'aprenentatge reflexiu es basa en una visió constructiva de l'aprenentatge (Freudentahl, 1991), segons el qual el coneixement ha de ser un coneixement creat pel mateix subjecte en formació i no un coneixement ja creat anteriorment per tercers i transmès per ells. És a dir, la persona que es forma ho fa donant significat a uns continguts, i no rebent aquests continguts ja impregnats de significat.
Des d'aquesta òptica, la formació es basa en la pràctica i el seu eix central el construeix un aprenentatge que parteix de l'experiència i la pràctica, i es du a terme a través de la reflexió sobre aquelles experiències. Per tant, l'experiència és el punt de partida per al desenvolupament professional. Durant el procés de reestructuració de l'experiència, a partir d'una reflexió sistemàtica, es poden crear vincles amb coneixements de tipus teòrics, però tenint sempre present que la naturalesa d'una teoria rellevant per a la pràctica és completament diferent de la del saber teòric en el sentit tradicional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada